diumenge, 18 de maig del 2008

Aquest mati de caminada per Gallecs contra l´interpolar




Aquest mati m’he llevat per assistir a la concentració-caminada que hi havia prevista a l’ermità de Gallecs contra el traçat de l’autovia Interpolar. Aquest nou eix viari és un nou atemptat al territori vallesà.

He anat fins a Gallecs en bicicleta i durant el recorregut he pogut gaudir de la bellesa d’aquest espai natural a tocar del centre del poble. La tranquil·litat i la bellesa que transmeten aquest espai semblen no tenir cap tipus de valor pels gestors dels poder. Aquesta gent que només es guia per la lògica dels beneficis no entenen de sentiments i valors que tenen aquests espais per les persones que els gaudeixen.

Durant la caminada he pogut observar els efectes brutals que tindrà per aquest espai aquest nou eix viari. De fet aquest nou eix acabarà convertint Gallecs en unes terres inconnexes entre si. El més curiós és que un dels responsables de la “protecció” de Gallecs és el senyor Joaquim Nadal ( conegut cacic de terres gironines ) conseller del departament que realitza l´Interpolar.

L’excusa per realitzar aquest eix viari és que s’ha de donar resposta al gran trànsit que hi ha entre els dos vallesos. Segurament un cop que hagin fet l´Interpolar ( si no ho aturem! ) hauran de fer un altre eix viari perquè volen donar solucions als problemes de trànsit construïm més eixos viaris, i per tant fent el problema cada vegada més gran.

Aquí Lliçà de Vall, fa uns mesos que l´Ajuntament va iniciar una campanya “popular” demanant un canvi de traçat de l´Interpolar i de l´Eix del Tenes. És a dir que estan molt preocupats per l’incidència que pot tenir dins del poble, però que de fronteres cap enllà tan se’ls s’hi enfot. És el típic discurs lamentable que només cerca que malmetin el menor possible el seu territori sense qüestionar-se els efectes negatius per la resta de territoris.

Gallecs per al poble, i no per als cotxes!

Palestina va arribar de nou a Lliçà de Vall


Aquest divendres des de la CanColla vam passar el documental Nablus a la biblioteca del poble. Tot que no va venir molta gent ( malauradament aquest poble sembla que les qüestions polítiques i socials no interessin gaire! ) l’acte va resultar molt interessant.

El documental de Leyla Habane ens mostra els efectes de l’ocupació a la vida diària dels palestins/es. Ambientat l´any 2002 durant una incursió de les forces d’ocupació israelianes surten imatges molt dures de la crueltat de l’exèrcit israelià amb la destrucció d’escoles, i la seva irracionalitat amb la població civil palestina.

Des d’aquestes línies agrair la presencia de l´Àlex Anfruns i de l´Annisa Habane que ens van fer una explicació molt bona del documental.


divendres, 2 de maig del 2008

La irracionalitat del règim sembla no tenir límits: Han empresonat al Franki de Terrassa!

Dimecres a l’arriba a la universitat vaig tenir noticia a través de l’amic Pau Pol que havien empresonat al Franki de Terrassa. La ràbia i la impotència al sentir aquesta noticia van ser els sentiments que van recórrer el meu cos. Com podia ser que una persona acabi a la presó per un fet com aquest. Està clar, que el regim té molt clar que els seus símbols d’opressió ( bandera espanyola monàrquica) tenen un valor simbòlic molt gran, i per això la sentencia d´en Franki és un avis per a navegants de fins on arriba la venjança del regim envers les persones rebels que qüestionen el seu sistema polític i social.

El mateix dia van acudir a la concentració que hi havia convocada davant la presó model on tenien segrestat al Franki. És va fer una manifestació davant la seu del PSC al carrer Nicaragua per d’aquesta forma denunciar el paper que ha tingut el tripartit en aquesta decisió. Només des d’aquestes línies mostrar el meu rebuig als indesitjables d´en Saura,i tota la resta del tripartit que sota etiquetes d’esquerres estan exercint la major repressió possible contra els moviments socials.

El 10 de Maig tots i totes amb en Franki de Terrassa!

Qui sembra l´odi, recull la ràbia!

dimecres, 9 d’abril del 2008

dissabte, 23 de febrer del 2008

Solidaridad Obrera

100 anys de Solidaritat obrera
1907-2007
del 22 de febrer al 15 de març de 2008

____________________________________________________________________________________________

Presentació dels llibres:
Dissabte 23 de febrer a les 18.30 hores"Solidaridad obrera y el periodismo de raíz ácrata"

amb
Francisco Madrid, autor del llibre

Dissabte 8 de març a les 18.30 hores"Dones i premsa llibertària"

amb
Dolors Marín, historiadora

Ho organitza:
Assemblea Llibertaria del Vallès Oriental
i Federació local CNT-AIT de Granollers

dilluns, 21 de gener del 2008

Crònica des de Gaza



He trobat aquesta crònica esgarrifosa sobre la situació que estan patint els palestins de Gaza. Malauradament tota aquesta política criminal que esta desenvolupant l´estat d´Israel té el silenci ( quan no suport!) de la resta de la comunitat internacional.
Des d´aquestes línies el meu suport al poble palestí i els seus drets com a poble i persones.
Ens estem morint, ajudeu-nos!Ens han deixat a les fosques.Som la zona del món més densament poblada on el 80% de la nostra gent viu per sota el llindar de la pobresa.
Els aliments que serveixen per cobrir les necessitats bàsiques d'aquest 80% de la població (un milió d'ells refugiats) estan aturats a un pocs quilòmetres d'aquí des del dijous passat per l'estat sionista d'Israel.
Els nostre hospitals estan sense recursos degut al brutal bloqueig que patim, ja sumem 69 morts als hospitals per la manca de 350 medicaments diferents, principalment els tractaments pel càncer. No funcionen els sistemes de bugaderia ni calefacció i estem patint unes temperatures per sota dels 0 graus, els generadors elèctrics no tenen suficient potència per abastir els hospitals. Les màquines dels hospitals s'espatllen i no poden ser arreglades. 900 malalts estan esperant que l'estat d'Israel els autoritzi per sortir fora de Gaza i rebre tractament en algun hospital, els demanen informació sobre la resistència a canvi de l'autorització que els permetrà sobreviure. 3500 de les 3900 fàbriques han tancat i les poques que funcionen no tenen materies primeres i treballen a un 20% de les seves possibilitats. Les flors i les maduixes que cultivem a Gaza no es poden exportar. L'atur ja ronda entre el 60 i el 70%. L'ONU ha reconegut que s'estan cometent crims de guerra a Gaza, pero això tots ho sabem! només son paraules, necessitem ajuda i no paraules.Si algú es creu que EEUU i l'estat d'Israel volen un estat palestí... ja ho veieu, únicament acceptaran un estat palestí mort, que sigui manejable, sense esperances ni somnis.
Mentrestant Abu Mazen segueix negociant amb l'estat d'Israel, fent concessions a canvi de recuperar el poder a Palestina i no a canvi de recuperar els nostres drets com a palestins. S'han convertit en la policia d'Israel dins de Cisjordània. El 70% dels 5000 milions d'euros de la conferència de París, aniran destinats a cobrir els deutes de l'ANP. No aniran al desenvolupament de Palestina.Entre el 40 i el 60% dels diners que entren a Palestina com ajuda acaben a les butxaques de l'estat d'Israel. Això és degut a que no tenim control sobre les nostres importacions i exportacions per tant son els sionistes els que ens venen els seus productes als palestins al preu que ells decideixen. Els projectes que es realitzen a Gaza son treballs bassura, ens contracten 3 mesos a l'any per netejar els carrers, aquesta és l'ajuda que ens converteix en un estat no productiu, sense futur, sempre depenent.
Farem protestes amb veles, tot i la foscor no ens callaran!Però tinc por, tinc por que la gent vagi a la frontera amb armes, a la desesperada, per sortir d'aquesta presó, per sortir del camp d'extermini. Gaza, diumenge de gener fosc, futur tenebrós.
Gerard