dilluns, 21 de gener del 2008

Crònica des de Gaza



He trobat aquesta crònica esgarrifosa sobre la situació que estan patint els palestins de Gaza. Malauradament tota aquesta política criminal que esta desenvolupant l´estat d´Israel té el silenci ( quan no suport!) de la resta de la comunitat internacional.
Des d´aquestes línies el meu suport al poble palestí i els seus drets com a poble i persones.
Ens estem morint, ajudeu-nos!Ens han deixat a les fosques.Som la zona del món més densament poblada on el 80% de la nostra gent viu per sota el llindar de la pobresa.
Els aliments que serveixen per cobrir les necessitats bàsiques d'aquest 80% de la població (un milió d'ells refugiats) estan aturats a un pocs quilòmetres d'aquí des del dijous passat per l'estat sionista d'Israel.
Els nostre hospitals estan sense recursos degut al brutal bloqueig que patim, ja sumem 69 morts als hospitals per la manca de 350 medicaments diferents, principalment els tractaments pel càncer. No funcionen els sistemes de bugaderia ni calefacció i estem patint unes temperatures per sota dels 0 graus, els generadors elèctrics no tenen suficient potència per abastir els hospitals. Les màquines dels hospitals s'espatllen i no poden ser arreglades. 900 malalts estan esperant que l'estat d'Israel els autoritzi per sortir fora de Gaza i rebre tractament en algun hospital, els demanen informació sobre la resistència a canvi de l'autorització que els permetrà sobreviure. 3500 de les 3900 fàbriques han tancat i les poques que funcionen no tenen materies primeres i treballen a un 20% de les seves possibilitats. Les flors i les maduixes que cultivem a Gaza no es poden exportar. L'atur ja ronda entre el 60 i el 70%. L'ONU ha reconegut que s'estan cometent crims de guerra a Gaza, pero això tots ho sabem! només son paraules, necessitem ajuda i no paraules.Si algú es creu que EEUU i l'estat d'Israel volen un estat palestí... ja ho veieu, únicament acceptaran un estat palestí mort, que sigui manejable, sense esperances ni somnis.
Mentrestant Abu Mazen segueix negociant amb l'estat d'Israel, fent concessions a canvi de recuperar el poder a Palestina i no a canvi de recuperar els nostres drets com a palestins. S'han convertit en la policia d'Israel dins de Cisjordània. El 70% dels 5000 milions d'euros de la conferència de París, aniran destinats a cobrir els deutes de l'ANP. No aniran al desenvolupament de Palestina.Entre el 40 i el 60% dels diners que entren a Palestina com ajuda acaben a les butxaques de l'estat d'Israel. Això és degut a que no tenim control sobre les nostres importacions i exportacions per tant son els sionistes els que ens venen els seus productes als palestins al preu que ells decideixen. Els projectes que es realitzen a Gaza son treballs bassura, ens contracten 3 mesos a l'any per netejar els carrers, aquesta és l'ajuda que ens converteix en un estat no productiu, sense futur, sempre depenent.
Farem protestes amb veles, tot i la foscor no ens callaran!Però tinc por, tinc por que la gent vagi a la frontera amb armes, a la desesperada, per sortir d'aquesta presó, per sortir del camp d'extermini. Gaza, diumenge de gener fosc, futur tenebrós.
Gerard

dimarts, 15 de gener del 2008

Suport als treballadors/res en lluita de TMB i Frape-Behr

Que el capitalisme no entenc més que la lògica dels beneficis és algú que malauradament podem comprovar en la majoria dels aspectes de la nostra vida. Veiem com és sempre aquesta lògica la que s’imposa a les persones, i que per tant, no deixem de ser pures mercaderies.

Tot i aquesta realitat, encara hi ha persones que diuen que no aquesta lògica perversa. En el camp laboral una bona mostra la tenim amb la lluita que estan desenvolupant els treballadors/res de Frape-Behr i Autobusos de Barcelona.

En el cas dels primers s’enfronten contra l’acomiadament de 92 persones i amb la posterior prepotència de l’empresa que ha decidit el tancament temporal de l’empresa. Han decidit per tant, tancar-se a la fàbrica en defensa dels llocs de treball i contra la decisió de l’empresa de tancar la fàbrica. Denunciar des d´aquestes línies la postura vergonyosa de la Generalitat que en tot moment s’ha situat del costat de l’empresa.

Pel que fa als teballadors/res de TMB el que demanen és que en ple segle XXI puguin gaudir de dos dies de festa. Tot i tenir una reivindicació que sembla obvia, i un dret que hauríem de tenir tothom, topa amb l’oposició de l´Ajuntament “socialista” de Barcelona que a la cap i a la fi es qui controla l’empresa TMB.

Davant d’aquests exemples de lluita, només en queda solidaritzar-me amb aquests treballadors en lluita i les seves justes reivindicacions.

Una victòria dels treballadors/res en aquests conflictes, és una victòria per la resta d’aquests/es.

Adjunto enllaços dels conflictes:

http://cnt-frape.blogspot.com
http://comitedescansos.blogspot.com/

dimecres, 2 de gener del 2008

Us dono la benvinguda al meu bloc

Espero que us siguin d’interès els meus comentaris, sobre com veig jo la realitat d’aquesta part del món!