dijous, 23 d’octubre del 2008

Correllengua Vall del Tenes

La Flama del Correllengua recorrerà per primer cop de manera conjunta la Vall de Tenes aquest cap de setmana. L´Ateneu l´Aliança, l´Ateneu Popular de Parets, el Col·lectiu Destorb i Voluntariat per la Llengua han creat la Comissió del Correllengua de la Vall del Tenes per portar aquesta iniciativa en defensa de la llengua als pobles d´aquesta zona del Vallès. La Coordinadora d´Associacions per la Llengua (CAL) ha donat suport logístic als organitzadors. El dissabte 25 d?octubre arribarà la Flama de manera paral·lela a Parets del Vallès (16:30 hores a la plaça de la Vila), Lliçà de Vall (17:30 a la plaça del Voluntariat) i Lliçà d?Amunt (18:30 a l?Aliança). Després de la lectura del manifest, a Parets i a Lliçà de Vall es llegiran poemes de Pere Quart. A Lliçà d´Amunt els actes s´ampliaran amb el joc Fem diana al català a càrrec de Marisa Raich. També s´aprofitarà la jornada per presentar el programa de Voluntariat per la Llengua. Tot seguit es realitzarà un dictat popular entre els assistents a l´acte. Un dels plats forts del Correllengua serà el sorteig d´una panera de productes de la terra i la posterior botifarrada popular. La jornada es tancarà amb el concert d´Aleix Garriga i Xavier d´Edimburg.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Al voltant de la crisi..


Últimament sentim molt aquesta paraula en els diversos mitjans de comunicació. Ens diuen que part de la crisi be provocada per les hipoteques escombraries als EUA que són les culpables de tot el que està passant i que això ha provocat una manca de credibilitat en el sistema financer que pot comportar el seu ensorrament. Sentim també les constants baixades a la borsa, la caiguda dels beneficis d’algunes empreses Davant d’aquesta realitat fins i tot alguns del majors defensors del lliure mercat es mostren ara disposats a intervenir per salvaguardar al sistema en el seu conjunt. Qui ho havia de dir!

El que és segur de tot plegat, és que pinten bastos per les classes populars. Constants noticies d’acomiadaments, a la SEAT, a la Frigo, pujada de les hipoteques, pujada del preu dels aliments, més enduriment en el tractament de la immigració etc. Tot i que aquestes noticies resulten molt preocupants pel conjunt de la població, semblen ser secundàries per aquests mateixos mitjans abans esmentats que centren tota la seva atenció en la crisi financera. Sense negar els efectes d’aquesta, no resulta de ser curiós que la majoria de governs europeus es mostrin disposats a posar tots els diners que faci falta per salvar aquells que han creat la situació que patim ara. Quan parlem en termes de politiques socials i drets laborals els “nostres” governants ens diuen que ens hem d’estrènyer el cinturó, però per salvar els mercats financers estan disposats a posar sobre la taula tots els diners que facin falta.

En el context de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol s’hi ha de sumar l´actual crisi que pateix el sistema immobiliari. Ara resulta, que tots els agents “socials” (politics, sindicats del sistema, empresaris..) ens diuen que s’ha construït més del necessari i que el calia era haver invertit més en innovació per millorar la competitivitat de la nostra economia. Ho diuen els mateixos que s’han estat enriquint amb la mateixa!

Davant de tota aquesta realitat, moltes persones ens preguntem i que podem fer davant de tota aquesta realitat? La resposta crec que té difícil solució..Jo personalment el que tinc molt clar és que els gestors del nostre sistema ens volem fer pagar la crisi als de sempre. I que per tant el que hem de fer primerament és lluitar contra aquesta realitat perversa de que paguem els que no som culpables.

Evidentment s’ha d’anar més enllà, primerament qüestionar-nos que l’economia ha d’estar al servei de les persones i no pas a l’inrevés. I això a la pràctica vol dir treure la vivenda del mercat especulatiu, que fossin els treballadors que gestionéssim les empreses tenim en compte les necessitats de la societat, etc.Crec que davant dels temps que ens venen haurem de tornar a recuperar valors com la solidaritat, el suport mutu. Perquè pinta malalment tot plegat...

divendres, 5 de setembre del 2008

Ni reis, ni súbdits: Autoorganització social.



Cal construir, crear. Qualsevol voluntat real de canviar les societats ha de passar necessàriament per aquests dos verbs, per aquestes dues voluntats. No ens podem quedar en la mera crítica i negació dels sistemes i les seves autoritats, hem de ser capaços de donar alternatives i proposar models que des de l’autoorganització i l’autogestió permetin avançar cap a la utopia llibertària, fent que cada cop sigui menys utopia i més realitat. Aquells que volem una transformació social des de la base no podem instal·lar-nos en la cultura del no, hem de ser positius i, al costat de la crítica, demostrar que la destrucció de les jerarquies, de les opressions, de l’esclavisme laboral encobert, del patriarcat, etc. es pot fer perquè hi ha altres models que no es basen en la competitivitat, en el poder, en la submissió, ni en la desconfiança. Hem de ser conscients que aquests canvis, aquestes transformacions, aquestes revolucions socials sols les podrà fer el poble, la gent, els individus. Per tant no ens calen líders, no ens calen avantguardes, elits ni il·luminats que ens mostrin el camí, que ens diguin que no som prou madurs per derrocar les lleis i per assolir un veritable contrapoder popular que ens apropi a l’emancipació i a assolir totes les independències que els individus, els barris, els pobles i les cultures necessiten.
Però no sols cal la crítica constant, la proposició inacabable d’alternatives socials i econòmiques, és molt important que també siguem capaços de realitzar una autocrítica de tot allò que fem, és necessari que les iniciatives caminin per si mateixes i evolucionin per l’anàlisi constant, sense caure en l’error de crear guetos ni en la prepotència d’aquell que vol estar per damunt del poble enlloc de ser part del poble. Davant la seva economia de mercat i la seva explotació cal l’autogestió per tal que el procés econòmic sigui desenvolupat i organitzat per les que hi participen.
Davant els seus exèrcits, els seus carcellers, els seus buròcrates i mercenaris cal la solidaritat i l’autodefensa, cal el suport mutu, la cooperació entre totes les persones que pateixen, sigui al carrer, a la presó o en d’altres estructures de control i aïllament. Davant les seves lleis i els seus jutges cal la desobediència, la insubmissió. Davant el seu model patriarcal de dominació masclista on les diferències són menyspreades i on es vulnera la llibertat de cadascú de disposar del seu propi cos i de la seva pròpia sexualitat, cal la visualització de les diferències i de la normalitat dels sentiments i les eleccions individuals.
En front de les seves institucions i estats, enfront dels seus lobies, els seus diners i el seu poder cal l’ajuda mútua de tota la societat per teixir xarxes que permetin donar veu als sense veu i per donar a conèixer els ningú. Destruïm la seva autoritat per crear quelcom millor de les seves cendres on les llibertats i independències es donin des de l’individu al món, aconseguint l’autogestió social, econòmica i política, aconseguint un federalisme de pobles i individus lliures.

diumenge, 22 de juny del 2008

Eurocopa i Manipulació


Aquests dies, amb la celebració de l´Eurocopa de futbol assistim a un bombardeig per part de tots els mitjans de comunicació recolzant a la “roja”. Sembla ser que és molt important pels gestors d’aquests mitjans de bombardejar-nos constantment amb aquest esdeveniment esportiu. Així, en aquest sentit sembla ser secundari que la Unió Europea hagi aprovat fa uns dies una normativa europea que tracta a les persones sense papers com a delinqüents.

Tots els poderosos de la nostra societat ( politics, empresaris...) i personatges “importants” de la nostra societat ( esportistes, actors..) ens bombardegen amb missatges de suport a la selecció espanyola. “Este año podemos” (¿?), A por ellos! ( sic ), i d’altres missatges ridículs perquè la població s’identifiqui amb els objectius que volen aconseguir tota la colla de mercenaris que estan disputant aquest esdeveniment esportiu.

Totes aquestes campanyes patriòtiques no són gratuïtes, l’objectiu és que la gent es senti orgullosa de sentir-se espanyola. L’estat sap, que l´identificació amb el nacionalisme espanyol és una qüestió ideològica. Ells a través d’aquests esdeveniments volem transmetre tots els seus valors. Saben que quan la gent es sent espanyola ja té una determinada forma d’entendre la societat i les relacions que s’estableixen en aquesta.

Volen que estimem una bandera, un himne, un estat, que a la cap i a la fi ,no deixem de ser elements simbòlics molt importants per als poderosos.

Evidentment, no és només l’estat espanyol qui utilitza aquests esdeveniments com a eina d’adoctrinament de la població. Els règims nazi i feixista dels anys trenta ja utilitzaven els esdeveniments esportius com a eina d’adoctrinament de les seves idees totalitàries i feixistes.

Malauradament aquestes campanyes tenen un cert èxit en el conjunt de la població. Així dia ens podem trobar treballadors/res que sentin com a propis els símbols que històricament han reprimit a les classes populars.
En definitiva hi ha molta feina a fer, des de els moviments socials, per combatre tota aquesta
propaganda.

dijous, 19 de juny del 2008

dimarts, 10 de juny del 2008

dimarts, 3 de juny del 2008

Moció pel Franki a Lliçà d´Amunt


El passat dijous 29 de Maig vaig acudir al ple de Lliçà d’Amunt on s’havia de votar una moció presentada per ERC demanant la llibertat pel Franki. Aquesta finalment va ser rebutjada pels polítics que gestionen actualment aquest municipi ( CiU, PSC, PP ).

Personalment veia previsible que aquesta moció fos rebutjada pel govern de dretes que governa aquest municipi. El més curiós però, van ser els arguments del representant de CiU que va qualificar la campanya per la llibertat del Franki com un “espectacle”. Alhora que deia que s’havia de respectar la “legalitat” vigent, i que si l’havien tancat és perquè alguna cosa havia fet.

El que no vol saber aquest senyor és que el Franki ha sigut ficat a la presó per ser qui és. Una persona compromesa amb moltes lluites socials, i que per tant ,el règim ja feia temps que el tenia en el seu punt de mira. No tenen cap prova de que el Franki participés en la cercavila on es va produir el suposat “ultratge” a la bandera espanyola. L´única prova contra ell és que era una persona compromesa i que per tant molestava a l’ajuntament de Terrassa iniciador de tot el procés politico-judical que l’ha portat a la presó.

Pel que fa a la definició “d’espectacle” per la campanya per demanar la llibertat del Franki. Només diré que això només ho pot dir una persona sense escrúpols. Com molts dels senyors que malauradament avui dia controlen l’economia i la política mundial.

Franki llibertat immediata JA!

diumenge, 18 de maig del 2008

Aquest mati de caminada per Gallecs contra l´interpolar




Aquest mati m’he llevat per assistir a la concentració-caminada que hi havia prevista a l’ermità de Gallecs contra el traçat de l’autovia Interpolar. Aquest nou eix viari és un nou atemptat al territori vallesà.

He anat fins a Gallecs en bicicleta i durant el recorregut he pogut gaudir de la bellesa d’aquest espai natural a tocar del centre del poble. La tranquil·litat i la bellesa que transmeten aquest espai semblen no tenir cap tipus de valor pels gestors dels poder. Aquesta gent que només es guia per la lògica dels beneficis no entenen de sentiments i valors que tenen aquests espais per les persones que els gaudeixen.

Durant la caminada he pogut observar els efectes brutals que tindrà per aquest espai aquest nou eix viari. De fet aquest nou eix acabarà convertint Gallecs en unes terres inconnexes entre si. El més curiós és que un dels responsables de la “protecció” de Gallecs és el senyor Joaquim Nadal ( conegut cacic de terres gironines ) conseller del departament que realitza l´Interpolar.

L’excusa per realitzar aquest eix viari és que s’ha de donar resposta al gran trànsit que hi ha entre els dos vallesos. Segurament un cop que hagin fet l´Interpolar ( si no ho aturem! ) hauran de fer un altre eix viari perquè volen donar solucions als problemes de trànsit construïm més eixos viaris, i per tant fent el problema cada vegada més gran.

Aquí Lliçà de Vall, fa uns mesos que l´Ajuntament va iniciar una campanya “popular” demanant un canvi de traçat de l´Interpolar i de l´Eix del Tenes. És a dir que estan molt preocupats per l’incidència que pot tenir dins del poble, però que de fronteres cap enllà tan se’ls s’hi enfot. És el típic discurs lamentable que només cerca que malmetin el menor possible el seu territori sense qüestionar-se els efectes negatius per la resta de territoris.

Gallecs per al poble, i no per als cotxes!

Palestina va arribar de nou a Lliçà de Vall


Aquest divendres des de la CanColla vam passar el documental Nablus a la biblioteca del poble. Tot que no va venir molta gent ( malauradament aquest poble sembla que les qüestions polítiques i socials no interessin gaire! ) l’acte va resultar molt interessant.

El documental de Leyla Habane ens mostra els efectes de l’ocupació a la vida diària dels palestins/es. Ambientat l´any 2002 durant una incursió de les forces d’ocupació israelianes surten imatges molt dures de la crueltat de l’exèrcit israelià amb la destrucció d’escoles, i la seva irracionalitat amb la població civil palestina.

Des d’aquestes línies agrair la presencia de l´Àlex Anfruns i de l´Annisa Habane que ens van fer una explicació molt bona del documental.


divendres, 2 de maig del 2008

La irracionalitat del règim sembla no tenir límits: Han empresonat al Franki de Terrassa!

Dimecres a l’arriba a la universitat vaig tenir noticia a través de l’amic Pau Pol que havien empresonat al Franki de Terrassa. La ràbia i la impotència al sentir aquesta noticia van ser els sentiments que van recórrer el meu cos. Com podia ser que una persona acabi a la presó per un fet com aquest. Està clar, que el regim té molt clar que els seus símbols d’opressió ( bandera espanyola monàrquica) tenen un valor simbòlic molt gran, i per això la sentencia d´en Franki és un avis per a navegants de fins on arriba la venjança del regim envers les persones rebels que qüestionen el seu sistema polític i social.

El mateix dia van acudir a la concentració que hi havia convocada davant la presó model on tenien segrestat al Franki. És va fer una manifestació davant la seu del PSC al carrer Nicaragua per d’aquesta forma denunciar el paper que ha tingut el tripartit en aquesta decisió. Només des d’aquestes línies mostrar el meu rebuig als indesitjables d´en Saura,i tota la resta del tripartit que sota etiquetes d’esquerres estan exercint la major repressió possible contra els moviments socials.

El 10 de Maig tots i totes amb en Franki de Terrassa!

Qui sembra l´odi, recull la ràbia!

dimecres, 9 d’abril del 2008

dissabte, 23 de febrer del 2008

Solidaridad Obrera

100 anys de Solidaritat obrera
1907-2007
del 22 de febrer al 15 de març de 2008

____________________________________________________________________________________________

Presentació dels llibres:
Dissabte 23 de febrer a les 18.30 hores"Solidaridad obrera y el periodismo de raíz ácrata"

amb
Francisco Madrid, autor del llibre

Dissabte 8 de març a les 18.30 hores"Dones i premsa llibertària"

amb
Dolors Marín, historiadora

Ho organitza:
Assemblea Llibertaria del Vallès Oriental
i Federació local CNT-AIT de Granollers

dilluns, 21 de gener del 2008

Crònica des de Gaza



He trobat aquesta crònica esgarrifosa sobre la situació que estan patint els palestins de Gaza. Malauradament tota aquesta política criminal que esta desenvolupant l´estat d´Israel té el silenci ( quan no suport!) de la resta de la comunitat internacional.
Des d´aquestes línies el meu suport al poble palestí i els seus drets com a poble i persones.
Ens estem morint, ajudeu-nos!Ens han deixat a les fosques.Som la zona del món més densament poblada on el 80% de la nostra gent viu per sota el llindar de la pobresa.
Els aliments que serveixen per cobrir les necessitats bàsiques d'aquest 80% de la població (un milió d'ells refugiats) estan aturats a un pocs quilòmetres d'aquí des del dijous passat per l'estat sionista d'Israel.
Els nostre hospitals estan sense recursos degut al brutal bloqueig que patim, ja sumem 69 morts als hospitals per la manca de 350 medicaments diferents, principalment els tractaments pel càncer. No funcionen els sistemes de bugaderia ni calefacció i estem patint unes temperatures per sota dels 0 graus, els generadors elèctrics no tenen suficient potència per abastir els hospitals. Les màquines dels hospitals s'espatllen i no poden ser arreglades. 900 malalts estan esperant que l'estat d'Israel els autoritzi per sortir fora de Gaza i rebre tractament en algun hospital, els demanen informació sobre la resistència a canvi de l'autorització que els permetrà sobreviure. 3500 de les 3900 fàbriques han tancat i les poques que funcionen no tenen materies primeres i treballen a un 20% de les seves possibilitats. Les flors i les maduixes que cultivem a Gaza no es poden exportar. L'atur ja ronda entre el 60 i el 70%. L'ONU ha reconegut que s'estan cometent crims de guerra a Gaza, pero això tots ho sabem! només son paraules, necessitem ajuda i no paraules.Si algú es creu que EEUU i l'estat d'Israel volen un estat palestí... ja ho veieu, únicament acceptaran un estat palestí mort, que sigui manejable, sense esperances ni somnis.
Mentrestant Abu Mazen segueix negociant amb l'estat d'Israel, fent concessions a canvi de recuperar el poder a Palestina i no a canvi de recuperar els nostres drets com a palestins. S'han convertit en la policia d'Israel dins de Cisjordània. El 70% dels 5000 milions d'euros de la conferència de París, aniran destinats a cobrir els deutes de l'ANP. No aniran al desenvolupament de Palestina.Entre el 40 i el 60% dels diners que entren a Palestina com ajuda acaben a les butxaques de l'estat d'Israel. Això és degut a que no tenim control sobre les nostres importacions i exportacions per tant son els sionistes els que ens venen els seus productes als palestins al preu que ells decideixen. Els projectes que es realitzen a Gaza son treballs bassura, ens contracten 3 mesos a l'any per netejar els carrers, aquesta és l'ajuda que ens converteix en un estat no productiu, sense futur, sempre depenent.
Farem protestes amb veles, tot i la foscor no ens callaran!Però tinc por, tinc por que la gent vagi a la frontera amb armes, a la desesperada, per sortir d'aquesta presó, per sortir del camp d'extermini. Gaza, diumenge de gener fosc, futur tenebrós.
Gerard

dimarts, 15 de gener del 2008

Suport als treballadors/res en lluita de TMB i Frape-Behr

Que el capitalisme no entenc més que la lògica dels beneficis és algú que malauradament podem comprovar en la majoria dels aspectes de la nostra vida. Veiem com és sempre aquesta lògica la que s’imposa a les persones, i que per tant, no deixem de ser pures mercaderies.

Tot i aquesta realitat, encara hi ha persones que diuen que no aquesta lògica perversa. En el camp laboral una bona mostra la tenim amb la lluita que estan desenvolupant els treballadors/res de Frape-Behr i Autobusos de Barcelona.

En el cas dels primers s’enfronten contra l’acomiadament de 92 persones i amb la posterior prepotència de l’empresa que ha decidit el tancament temporal de l’empresa. Han decidit per tant, tancar-se a la fàbrica en defensa dels llocs de treball i contra la decisió de l’empresa de tancar la fàbrica. Denunciar des d´aquestes línies la postura vergonyosa de la Generalitat que en tot moment s’ha situat del costat de l’empresa.

Pel que fa als teballadors/res de TMB el que demanen és que en ple segle XXI puguin gaudir de dos dies de festa. Tot i tenir una reivindicació que sembla obvia, i un dret que hauríem de tenir tothom, topa amb l’oposició de l´Ajuntament “socialista” de Barcelona que a la cap i a la fi es qui controla l’empresa TMB.

Davant d’aquests exemples de lluita, només en queda solidaritzar-me amb aquests treballadors en lluita i les seves justes reivindicacions.

Una victòria dels treballadors/res en aquests conflictes, és una victòria per la resta d’aquests/es.

Adjunto enllaços dels conflictes:

http://cnt-frape.blogspot.com
http://comitedescansos.blogspot.com/

dimecres, 2 de gener del 2008

Us dono la benvinguda al meu bloc

Espero que us siguin d’interès els meus comentaris, sobre com veig jo la realitat d’aquesta part del món!