Aturats/des del Vallès Oriental: Organitzeu-vos pels vostres drets!

En l´actual context de crisi econòmica que estem patint, sense cap mena de dubte, els aturats i aturades són un dels molts col·lectius a qui més està colpejant la crisi. Són més de 34.000 al Vallès Oriental, i malauradament no parem de veure noticies que ens indiquen que aquestes xifres aniran a més ( Temoinsa, Showa, etc ), i el que encara és pitjor, molts d’aquests acomiadaments ni apareixen a la premsa..

Davant de tota aquesta realitat, malauradament no hi ha una resposta per part de les persones implicades exigint subsidis dignes fins que es trobi una feina, o repartir el treball, que podrien ser mesures que millorarien la situació d´aquestes persones. El govern sap que l’atur provoca desmobilització, i d’això se’n aprofita.

Fa unes setmanes, des de la CGT del Vallès Oriental vam realitzar una conferència amb membres de l´Assemblea d´Aturats/des de Badia del Vallès. En aquesta xerrada, els companys ens van explicar les lluites que estaven duent a terme per exigir que l’ajuntament els tingui en compte alhora de fer obra pública. A més a més, ens van explicar com havien aconseguit aturar els desnonaments pels quals es veien amenaçats molta gent del poble. És per tant, un petit exemple que amb l’organització es poden aconseguir guanys.

No serà amb pactes sense contingut, com el signat recentment entre l´Ajuntament de Mollet i els sindicats institucionals CCOO i UGT com les treballadors i treballadores del Vallès Oriental aconseguiran millores en la seva situació diària. Si lluitem, podem perdre, si no lluitem estem perduts/des!!

Correllengua Vall del Tenes

La Flama del Correllengua recorrerà per primer cop de manera conjunta la Vall de Tenes aquest cap de setmana. L´Ateneu l´Aliança, l´Ateneu Popular de Parets, el Col·lectiu Destorb i Voluntariat per la Llengua han creat la Comissió del Correllengua de la Vall del Tenes per portar aquesta iniciativa en defensa de la llengua als pobles d´aquesta zona del Vallès. La Coordinadora d´Associacions per la Llengua (CAL) ha donat suport logístic als organitzadors. El dissabte 25 d?octubre arribarà la Flama de manera paral·lela a Parets del Vallès (16:30 hores a la plaça de la Vila), Lliçà de Vall (17:30 a la plaça del Voluntariat) i Lliçà d?Amunt (18:30 a l?Aliança). Després de la lectura del manifest, a Parets i a Lliçà de Vall es llegiran poemes de Pere Quart. A Lliçà d´Amunt els actes s´ampliaran amb el joc Fem diana al català a càrrec de Marisa Raich. També s´aprofitarà la jornada per presentar el programa de Voluntariat per la Llengua. Tot seguit es realitzarà un dictat popular entre els assistents a l´acte. Un dels plats forts del Correllengua serà el sorteig d´una panera de productes de la terra i la posterior botifarrada popular. La jornada es tancarà amb el concert d´Aleix Garriga i Xavier d´Edimburg.

Al voltant de la crisi..

Últimament sentim molt aquesta paraula en els diversos mitjans de comunicació. Ens diuen que part de la crisi be provocada per les hipoteques escombraries als EUA que són les culpables de tot el que està passant i que això ha provocat una manca de credibilitat en el sistema financer que pot comportar el seu ensorrament. Sentim també les constants baixades a la borsa, la caiguda dels beneficis d’algunes empreses Davant d’aquesta realitat fins i tot alguns del majors defensors del lliure mercat es mostren ara disposats a intervenir per salvaguardar al sistema en el seu conjunt. Qui ho havia de dir!

El que és segur de tot plegat, és que pinten bastos per les classes populars. Constants noticies d’acomiadaments, a la SEAT, a la Frigo, pujada de les hipoteques, pujada del preu dels aliments, més enduriment en el tractament de la immigració etc. Tot i que aquestes noticies resulten molt preocupants pel conjunt de la població, semblen ser secundàries per aquests mateixos mitjans abans esmentats que centren tota la seva atenció en la crisi financera. Sense negar els efectes d’aquesta, no resulta de ser curiós que la majoria de governs europeus es mostrin disposats a posar tots els diners que faci falta per salvar aquells que han creat la situació que patim ara. Quan parlem en termes de politiques socials i drets laborals els “nostres” governants ens diuen que ens hem d’estrènyer el cinturó, però per salvar els mercats financers estan disposats a posar sobre la taula tots els diners que facin falta.

En el context de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol s’hi ha de sumar l´actual crisi que pateix el sistema immobiliari. Ara resulta, que tots els agents “socials” (politics, sindicats del sistema, empresaris..) ens diuen que s’ha construït més del necessari i que el calia era haver invertit més en innovació per millorar la competitivitat de la nostra economia. Ho diuen els mateixos que s’han estat enriquint amb la mateixa!

Davant de tota aquesta realitat, moltes persones ens preguntem i que podem fer davant de tota aquesta realitat? La resposta crec que té difícil solució..Jo personalment el que tinc molt clar és que els gestors del nostre sistema ens volem fer pagar la crisi als de sempre. I que per tant el que hem de fer primerament és lluitar contra aquesta realitat perversa de que paguem els que no som culpables.

Evidentment s’ha d’anar més enllà, primerament qüestionar-nos que l’economia ha d’estar al servei de les persones i no pas a l’inrevés. I això a la pràctica vol dir treure la vivenda del mercat especulatiu, que fossin els treballadors que gestionéssim les empreses tenim en compte les necessitats de la societat, etc.Crec que davant dels temps que ens venen haurem de tornar a recuperar valors com la solidaritat, el suport mutu. Perquè pinta malalment tot plegat...

Ni reis, ni súbdits: Autoorganització social.

Cal construir, crear. Qualsevol voluntat real de canviar les societats ha de passar necessàriament per aquests dos verbs, per aquestes dues voluntats. No ens podem quedar en la mera crítica i negació dels sistemes i les seves autoritats, hem de ser capaços de donar alternatives i proposar models que des de l’autoorganització i l’autogestió permetin avançar cap a la utopia llibertària, fent que cada cop sigui menys utopia i més realitat. Aquells que volem una transformació social des de la base no podem instal·lar-nos en la cultura del no, hem de ser positius i, al costat de la crítica, demostrar que la destrucció de les jerarquies, de les opressions, de l’esclavisme laboral encobert, del patriarcat, etc. es pot fer perquè hi ha altres models que no es basen en la competitivitat, en el poder, en la submissió, ni en la desconfiança. Hem de ser conscients que aquests canvis, aquestes transformacions, aquestes revolucions socials sols les podrà fer el poble, la gent, els individus. Per tant no ens calen líders, no ens calen avantguardes, elits ni il·luminats que ens mostrin el camí, que ens diguin que no som prou madurs per derrocar les lleis i per assolir un veritable contrapoder popular que ens apropi a l’emancipació i a assolir totes les independències que els individus, els barris, els pobles i les cultures necessiten.

Però no sols cal la crítica constant, la proposició inacabable d’alternatives socials i econòmiques, és molt important que també siguem capaços de realitzar una autocrítica de tot allò que fem, és necessari que les iniciatives caminin per si mateixes i evolucionin per l’anàlisi constant, sense caure en l’error de crear guetos ni en la prepotència d’aquell que vol estar per damunt del poble enlloc de ser part del poble. Davant la seva economia de mercat i la seva explotació cal l’autogestió per tal que el procés econòmic sigui desenvolupat i organitzat per les que hi participen.

Davant els seus exèrcits, els seus carcellers, els seus buròcrates i mercenaris cal la solidaritat i l’autodefensa, cal el suport mutu, la cooperació entre totes les persones que pateixen, sigui al carrer, a la presó o en d’altres estructures de control i aïllament. Davant les seves lleis i els seus jutges cal la desobediència, la insubmissió. Davant el seu model patriarcal de dominació masclista on les diferències són menyspreades i on es vulnera la llibertat de cadascú de disposar del seu propi cos i de la seva pròpia sexualitat, cal la visualització de les diferències i de la normalitat dels sentiments i les eleccions individuals.

En front de les seves institucions i estats, enfront dels seus lobies, els seus diners i el seu poder cal l’ajuda mútua de tota la societat per teixir xarxes que permetin donar veu als sense veu i per donar a conèixer els ningú. Destruïm la seva autoritat per crear quelcom millor de les seves cendres on les llibertats i independències es donin des de l’individu al món, aconseguint l’autogestió social, econòmica i política, aconseguint un federalisme de pobles i individus lliures.

Eurocopa i Manipulació

Aquests dies, amb la celebració de l´Eurocopa de futbol assistim a un bombardeig per part de tots els mitjans de comunicació recolzant a la “roja”. Sembla ser que és molt important pels gestors d’aquests mitjans de bombardejar-nos constantment amb aquest esdeveniment esportiu. Així, en aquest sentit sembla ser secundari que la Unió Europea hagi aprovat fa uns dies una normativa europea que tracta a les persones sense papers com a delinqüents.

Tots els poderosos de la nostra societat ( politics, empresaris...) i personatges “importants” de la nostra societat ( esportistes, actors..) ens bombardegen amb missatges de suport a la selecció espanyola. “Este año podemos” (¿?), A por ellos! ( sic ), i d’altres missatges ridículs perquè la població s’identifiqui amb els objectius que volen aconseguir tota la colla de mercenaris que estan disputant aquest esdeveniment esportiu.

Totes aquestes campanyes patriòtiques no són gratuïtes, l’objectiu és que la gent es senti orgullosa de sentir-se espanyola. L’estat sap, que l´identificació amb el nacionalisme espanyol és una qüestió ideològica. Ells a través d’aquests esdeveniments volem transmetre tots els seus valors. Saben que quan la gent es sent espanyola ja té una determinada forma d’entendre la societat i les relacions que s’estableixen en aquesta.

Volen que estimem una bandera, un himne, un estat, que a la cap i a la fi ,no deixem de ser elements simbòlics molt importants per als poderosos.

Evidentment, no és només l’estat espanyol qui utilitza aquests esdeveniments com a eina d’adoctrinament de la població. Els règims nazi i feixista dels anys trenta ja utilitzaven els esdeveniments esportius com a eina d’adoctrinament de les seves idees totalitàries i feixistes.

Malauradament aquestes campanyes tenen un cert èxit en el conjunt de la població. Així dia ens podem trobar treballadors/res que sentin com a propis els símbols que històricament han reprimit a les classes populars.

En definitiva hi ha molta feina a fer, des de els moviments socials, per combatre tota aquesta

propaganda.