divendres, 5 de setembre de 2008

Ni reis, ni súbdits: Autoorganització social.



Cal construir, crear. Qualsevol voluntat real de canviar les societats ha de passar necessàriament per aquests dos verbs, per aquestes dues voluntats. No ens podem quedar en la mera crítica i negació dels sistemes i les seves autoritats, hem de ser capaços de donar alternatives i proposar models que des de l’autoorganització i l’autogestió permetin avançar cap a la utopia llibertària, fent que cada cop sigui menys utopia i més realitat. Aquells que volem una transformació social des de la base no podem instal·lar-nos en la cultura del no, hem de ser positius i, al costat de la crítica, demostrar que la destrucció de les jerarquies, de les opressions, de l’esclavisme laboral encobert, del patriarcat, etc. es pot fer perquè hi ha altres models que no es basen en la competitivitat, en el poder, en la submissió, ni en la desconfiança. Hem de ser conscients que aquests canvis, aquestes transformacions, aquestes revolucions socials sols les podrà fer el poble, la gent, els individus. Per tant no ens calen líders, no ens calen avantguardes, elits ni il·luminats que ens mostrin el camí, que ens diguin que no som prou madurs per derrocar les lleis i per assolir un veritable contrapoder popular que ens apropi a l’emancipació i a assolir totes les independències que els individus, els barris, els pobles i les cultures necessiten.
Però no sols cal la crítica constant, la proposició inacabable d’alternatives socials i econòmiques, és molt important que també siguem capaços de realitzar una autocrítica de tot allò que fem, és necessari que les iniciatives caminin per si mateixes i evolucionin per l’anàlisi constant, sense caure en l’error de crear guetos ni en la prepotència d’aquell que vol estar per damunt del poble enlloc de ser part del poble. Davant la seva economia de mercat i la seva explotació cal l’autogestió per tal que el procés econòmic sigui desenvolupat i organitzat per les que hi participen.
Davant els seus exèrcits, els seus carcellers, els seus buròcrates i mercenaris cal la solidaritat i l’autodefensa, cal el suport mutu, la cooperació entre totes les persones que pateixen, sigui al carrer, a la presó o en d’altres estructures de control i aïllament. Davant les seves lleis i els seus jutges cal la desobediència, la insubmissió. Davant el seu model patriarcal de dominació masclista on les diferències són menyspreades i on es vulnera la llibertat de cadascú de disposar del seu propi cos i de la seva pròpia sexualitat, cal la visualització de les diferències i de la normalitat dels sentiments i les eleccions individuals.
En front de les seves institucions i estats, enfront dels seus lobies, els seus diners i el seu poder cal l’ajuda mútua de tota la societat per teixir xarxes que permetin donar veu als sense veu i per donar a conèixer els ningú. Destruïm la seva autoritat per crear quelcom millor de les seves cendres on les llibertats i independències es donin des de l’individu al món, aconseguint l’autogestió social, econòmica i política, aconseguint un federalisme de pobles i individus lliures.

Cap comentari: