Aquests dies, amb la celebració de l´Eurocopa de futbol assistim a un bombardeig per part de tots els mitjans de comunicació recolzant a la “roja”. Sembla ser que és molt important pels gestors d’aquests mitjans de bombardejar-nos constantment amb aquest esdeveniment esportiu. Així, en aquest sentit sembla ser secundari que la Unió Europea hagi aprovat fa uns dies una normativa europea que tracta a les persones sense papers com a delinqüents.
Tots els poderosos de la nostra societat ( politics, empresaris...) i personatges “importants” de la nostra societat ( esportistes, actors..) ens bombardegen amb missatges de suport a la selecció espanyola. “Este año podemos” (¿?), A por ellos! ( sic ), i d’altres missatges ridículs perquè la població s’identifiqui amb els objectius que volen aconseguir tota la colla de mercenaris que estan disputant aquest esdeveniment esportiu.
Totes aquestes campanyes patriòtiques no són gratuïtes, l’objectiu és que la gent es senti orgullosa de sentir-se espanyola. L’estat sap, que l´identificació amb el nacionalisme espanyol és una qüestió ideològica. Ells a través d’aquests esdeveniments volem transmetre tots els seus valors. Saben que quan la gent es sent espanyola ja té una determinada forma d’entendre la societat i les relacions que s’estableixen en aquesta.
Volen que estimem una bandera, un himne, un estat, que a la cap i a la fi ,no deixem de ser elements simbòlics molt importants per als poderosos.
Evidentment, no és només l’estat espanyol qui utilitza aquests esdeveniments com a eina d’adoctrinament de la població. Els règims nazi i feixista dels anys trenta ja utilitzaven els esdeveniments esportius com a eina d’adoctrinament de les seves idees totalitàries i feixistes.
Malauradament aquestes campanyes tenen un cert èxit en el conjunt de la població. Així dia ens podem trobar treballadors/res que sentin com a propis els símbols que històricament han reprimit a les classes populars.
Tots els poderosos de la nostra societat ( politics, empresaris...) i personatges “importants” de la nostra societat ( esportistes, actors..) ens bombardegen amb missatges de suport a la selecció espanyola. “Este año podemos” (¿?), A por ellos! ( sic ), i d’altres missatges ridículs perquè la població s’identifiqui amb els objectius que volen aconseguir tota la colla de mercenaris que estan disputant aquest esdeveniment esportiu.
Totes aquestes campanyes patriòtiques no són gratuïtes, l’objectiu és que la gent es senti orgullosa de sentir-se espanyola. L’estat sap, que l´identificació amb el nacionalisme espanyol és una qüestió ideològica. Ells a través d’aquests esdeveniments volem transmetre tots els seus valors. Saben que quan la gent es sent espanyola ja té una determinada forma d’entendre la societat i les relacions que s’estableixen en aquesta.
Volen que estimem una bandera, un himne, un estat, que a la cap i a la fi ,no deixem de ser elements simbòlics molt importants per als poderosos.
Evidentment, no és només l’estat espanyol qui utilitza aquests esdeveniments com a eina d’adoctrinament de la població. Els règims nazi i feixista dels anys trenta ja utilitzaven els esdeveniments esportius com a eina d’adoctrinament de les seves idees totalitàries i feixistes.
Malauradament aquestes campanyes tenen un cert èxit en el conjunt de la població. Així dia ens podem trobar treballadors/res que sentin com a propis els símbols que històricament han reprimit a les classes populars.
En definitiva hi ha molta feina a fer, des de els moviments socials, per combatre tota aquesta
propaganda.
1 comentari:
Hola Álvaro, felicitats pel blog
Ara que ja et tinc fitxat seguiré fidelment totes les teves entrades
Salut!
Roger
Publica un comentari a l'entrada